Del corrupte raïm fermentat,
aquell vespre en seria evocat.
Els flocs de les barbes dels déus,
d’un embafador bordeus.
Penetrant tota escletxa seu alè,
trontollen Dionís i el sàtir Silè.
El cantharus escodrinyen a llepades,
(s’apugen la túnica) i es buiden
la bufeta a pixarades.
D’un cel mandrós s’escorre
riu endins.
Ells erren a lloms d’un ruc
i entre felins.
OPINIONES Y COMENTARIOS