Del corrupte raïm fermentat, aquell vespre en seria evocat.Els flocs de les barbes dels déus, d’un embafador bordeus.Penetrant tota escletxa seu alè, trontollen Dionís i el sàtir Silè. El cantharus escodrinyen a llepades,(s’apugen la túnica) i es buidenla bufeta a pixarades.D’un cel mandrós s’escorreriu endins.Ells erren a lloms d’un ruci entre felins.
Seguir leyendo
14
0